Forats blancs: el destà quà ntic dels forats negres. Què hi ha mÊs enllà de la fi dels temps?
Què passa quan un forat negre mor? Aquest llibre ĂŠs un viatge als confins literals de lâunivers, mĂŠs enllĂ de la fi dels temps; ĂŠs un rodolament apoteòsic cap al seu interior, una caiguda per aquesta esquerda del cosmos: ens hi submergim i veiem com la geometria es doblega, el temps i lâespai sâestiren i, al seu epicentre, es dissolen i neix un forat blanc.
Carlo Rovelli, que ha dedicat tota la seva carrera a provar dâencaixar les idees de la relativitat general amb les desconcertants incerteses de la mecĂ nica quĂ ntica, continua la seva aventura investigant aquesta lĂnia divisòria, just a partir del punt en què les equacions dâEinstein ja no serveixen, i investiga si tots els forats negres podrien convertir-se eventualment en forats blancs, aquella forma matèrica on la fletxa del temps sâinverteix.
Igual que Dante anava acompanyat de Virgili per creuar el llindar dels inferns, Rovelli se serveix aquĂ dels versos de la Divina Comèdia per travessar lâhoritzĂł dâesdeveniments i conèixer què hi ha mĂŠs enllĂ dâun forat negre. Amb una prosa Ă gil, delicada i contundent, lâautor comparteix la por i la freqĂźent decepciĂł dâexplorar hipòtesis i mons desconeguts; però, sobretot, transmet el delit de perseguir idees noves i inesperades, i ens convida a experimentar la febre i la inquietud de la ciència.
Forats blancs: el destà quà ntic dels forats negres. Què hi ha mÊs enllà de la fi dels temps?
Què passa quan un forat negre mor? Aquest llibre ĂŠs un viatge als confins literals de lâunivers, mĂŠs enllĂ de la fi dels temps; ĂŠs un rodolament apoteòsic cap al seu interior, una caiguda per aquesta esquerda del cosmos: ens hi submergim i veiem com la geometria es doblega, el temps i lâespai sâestiren i, al seu epicentre, es dissolen i neix un forat blanc.
Carlo Rovelli, que ha dedicat tota la seva carrera a provar dâencaixar les idees de la relativitat general amb les desconcertants incerteses de la mecĂ nica quĂ ntica, continua la seva aventura investigant aquesta lĂnia divisòria, just a partir del punt en què les equacions dâEinstein ja no serveixen, i investiga si tots els forats negres podrien convertir-se eventualment en forats blancs, aquella forma matèrica on la fletxa del temps sâinverteix.
Igual que Dante anava acompanyat de Virgili per creuar el llindar dels inferns, Rovelli se serveix aquĂ dels versos de la Divina Comèdia per travessar lâhoritzĂł dâesdeveniments i conèixer què hi ha mĂŠs enllĂ dâun forat negre. Amb una prosa Ă gil, delicada i contundent, lâautor comparteix la por i la freqĂźent decepciĂł dâexplorar hipòtesis i mons desconeguts; però, sobretot, transmet el delit de perseguir idees noves i inesperades, i ens convida a experimentar la febre i la inquietud de la ciència.