El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català, en una història sobre la fredor, la distància i el dolor d’una família. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent. D’una sobrietat punyent i una empatia subtil, en aquesta narració s’articulen hàbilment la tensió que generen el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l’emoció devastadora que Tóibín conté sempre amb tanta cura.
El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català, en una història sobre la fredor, la distància i el dolor d’una família. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent. D’una sobrietat punyent i una empatia subtil, en aquesta narració s’articulen hàbilment la tensió que generen el fred, la racionalitat inescrutable dels personatges i l’emoció devastadora que Tóibín conté sempre amb tanta cura.